El Magrib, el Mediterrani i el Pròxim Orient, el nostre espai de veïnatge cap al sud, és una regió prioritària per a l'acció exterior d'Espanya. Els efectes de les actuals dinàmiques globals, així com les seves pròpies transformacions internes, estan generant oportunitats i desafiaments a la regió. Per això, Espanya estableix com a objectius en aquest àmbit geogràfic el reforç de les relacions bilaterals, l’estabilitat i el progrés de la regióa través una cooperació regional més àmplia, així com la resolució dels conflictes existents.
El Magrib
Integrada per Mauritània, el Marroc, Algèria, Tunísia i Líbia, aquesta regió del nord d'Àfrica és estratègica per a Espanya per la proximitat geogràfica, la vinculació històrica i el gran volum d'intercanvis humans, econòmics i culturals que es produeixen amb el nostre país, així com per la presència important de població magribina a Espanya.
Espanya, veïna.
El nostre país ha subscrit tractats d'Amistat, Bon Veïnatge i Cooperació amb tots els Estats de la regió, amb l'excepció de Líbia. Sobre aquesta base, el diàleg polític es vehicula a través de les Reunions d'Alt Nivell, de les quals se n'han celebrat dotze amb el Marroc, vuit amb Tunísia, set amb Algèria, i aviat se celebrarà la primera amb Mauritània. A més a més, Espanya pretén reforçar les iniciatives de diplomàcia econòmica, parlamentària, científica, climàtica i cultural.
Reunió plenària de les delegacions dels Governs espanyol i marroquí el 2023 | Pool Moncloa/Fernando Calvo
Espanya, sòcia.
El volum d'intercanvis comercials amb el Magrib és de 33.000 milions d'euros anuals. Espanya és, des del 2012, el primer soci comercial del Marroc que, al mateix temps, és el primer destí africà i àrab de les exportacions espanyoles, amb gairebé 20.000 empreses espanyoles operant al territori. La relació econòmica amb Algèria és particularment rellevant al sector energètic, ja que subministra més d'una quarta part del gas natural que importa Espanya.
El repte migratori.
La seguretat a la regió i el flux de moviments migratoris constitueixen un desafiament compartit per Espanya, la Unió Europea i els països del Magrib. Des de fa més d'una dècada, Espanya duu a terme un enfocament integral en matèria migratòria en estreta col·laboració amb el Marroc, Algèria i Mauritània, països d'origen o de trànsit dels tràfics irregulars que afecten el nostre país a la Mediterrània Occidental i l'Atlàntic. Espanya defensa una migració regular, ordenada i segura.
El president del Govern, Pedro Sánchez, i el president de la República Islàmica de Mauritània, Mohammed Cheikh El Ghazouani, compareixen el 2024. (Pool Moncloa/Fernando Calvo )
Cooperació activa.
Espanya promou un acostament més estret de la Unió Europea als països del Magrib, així com el reforç i el desenvolupament de laPolítica Europea de Veïnatge en aquesta regió. La Cooperació Espanyola és present a tots els països magribins amb projectes i Oficines Tècniques de Cooperació. Fomenta el desenvolupament sostenible mitjançant instruments de cooperació tècnica i financera i té un paper de lideratge en el subministrament d'ajuda d'emergència davant de catàstrofes.
Multilateralisme.
La cooperació amb el Magrib també es reforça a través de processos de cooperació regional, com la Unió per la Mediterrània (UpM) i el Fòrum de Diàleg de la Mediterrània Occidental o «Diàleg 5+5», que han afavorit la consulta política i la cooperació sectorial entre les dues riberes de la Mediterrània.
El Pròxim Orient
Integrat per l’Aràbia Saudita, Bahrain, Qatar, Egipte, els Emirats Àrabs Units, l’Iraq, l’Iran, Israel, Jordània, Kuwait, el Líban, Oman, Palestina, Síria i el Iemen, es tracta igualment d'una àrea d'especial importància per a Espanya, amb la qual s'han enfortit considerablement, en els darrers anys, les relacions polítiques, econòmiques i culturals.
El repte de l’estabilitat.
La situació a la regió està marcada per conflictes latents, com el de Síria i el Iemen, la lluita davant de reductes del DAESH a l'Iraq i Síria o la competència pel lideratge. Els atemptats de Hamàs del 7 d'octubre del 2023 van reactivar el longeu conflicte entre Israel i Palestina, i van provocar la seva extensió al Líban i l'augment de la tensió regional.
Espanya s'ha involucrat activament en la seva resolució des de la Conferència de Pau de Madrid de 1991 i continua intentant contribuir-hi de manera constructiva, tant al si de la Unió Europea com bilateralment, recolzant la materialització de la solució dels dos Estats. Per aquest motiu, Espanya va reconèixer l'Estat de Palestina el 28 de maig del 2024, ha llançat iniciatives com la Reunió de Madrid de 13 de setembre del 2024, i ha participat en totes les iniciatives multilaterals amb aquest objectiu, com l'Aliança Global per a la Solució de Dos Estats, llançada a Nova York el 26 de setembre del 2024.
Espanya dona suport a l'estabilitat del Líban i l'aplicació íntegra de la Resolució 1701 del Consell de Seguretat. N'és una prova la participació ininterrompuda, des del 2006, a la Força Interina de les Nacions Unides al Líban (FINUL), que constitueix el seu desplegament més gran en una operació de manteniment de la pau.
I Reunió Intergovernamental Espanya – Palestina el novembre del 2024. | Pool Moncloa/Fernando Calvo
Relacions econòmiques fortes.
Des d'una perspectiva econòmica, Espanya manté excel·lents relacions amb els països del Golf. Empreses espanyoles han executat projectes emblemàtics, fonamentalment en matèria d'infraestructures —com ara el tren d'alta velocitat que uneix les ciutats de Medina, Yedda i La Meca (l’Aràbia Saudita)—, però també de lleure i cultura. Les relacions bilaterals amb els Estats del Golf s'han elevat al nivell estratègic amb els Emirats Àrabs Units i Qatar.
Herència cultural.
El desig d'acostament entre Espanya i els països del Magrib i del Pròxim Orient no pot prescindir de la dimensió cultural. En aquest àmbit, l'activa política de les nostres ambaixades a la regió, la iniciativa dels centres de l’Institut Cervantes i les activitats de la Casa Àrab, el Centre Sefarad Israel i la Casa Mediterrània, faciliten l'entesa i la confiança mútua, i l'acostament entre societats.