La migració és un fenomen inherent a l'ésser humà i, per tant, a la societat internacional. L'evolució demogràfica i geoestratègica de les diverses regions globals ha fet que les migracions s'hagin consolidat com un dels principals vectors de desenvolupament socioeconòmic i de les relacions entre els Estats.
L’Organització Internacional per a les Migracions (OIM) calcula que el 2020, darrera dada disponible, hi havia aproximadament 281 milions de migrants internacionals, un 3,5 % de la població mundial. D'altra banda, l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) estima en més de 122 milions les persones desplaçades per la força arreu del món, entre les quals, 38 milions de refugiats i 72 milions de desplaçats interns.
Per tot això, al llarg dels darrers anys, la Unió Europea i les Nacions Unides han situat les migracions al centre de la seva atenció i han desenvolupat una arquitectura institucional i jurídica per fer front als fluxos migratoris de manera concertada, eficient i amb els drets humans com a eix per aconseguir una migració segura, ordenada i regular.
El ministre Albares i el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, en una foto de família amb els participants al sisè Diàleg Euroafricà sobre Migració i Desenvolupament, celebrat a Cadis. EFE
Com hi participa Espanya?
Àmbit internacional
Espanya impulsa una política migratòria solidària i eficaç, participa activament en els fòrums migratoris internacionals i fa seva l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible, la meta número 7 del desè objectiu de la qual advoca per «facilitar la migració i la mobilitat ordenades, segures, regulars i responsables de les persones, fins i tot mitjançant l'aplicació de polítiques migratòries planificades i ben gestionades».
En el marc de les Nacions Unides, és especialment significatiu el camí marcat pel Pacte Mundial per a una Migració Segura, Ordenada i Regular, del qual Espanya forma part. Des de la seva aprovació el 2018, i amb una periodicitat quadriennal, els Estats signants fan informes de seguiment del Pacte, amb la intenció d'avaluar com s'implementen i d'identificar aspectes de millora. A més, els Estats poden participar voluntàriament en revisions regionals intermèdies, que pretenen donar continuïtat a l'exercici. Espanya ha format part de totes elles, involucrant sempre la societat civil i els diferents nivells de l’Administració, i aplicant plenament els enfocamentswhole‑of‑society i whole‑of‑governmentque promou el Pacte. Així mateix, Espanya va copresidir la revisió de la regió UNECE el maig del 2024.
D'altra banda, Espanya està fermament compromesa amb el multilateralisme en la gestió de la migració, sobre la base del respecte als drets humans, la cooperació internacional i la cerca de solucions sostenibles. En aquest sentit, col·labora amb les principals agències migratòries de les Nacions Unides —l'OIM i l'ACNUR— donant suport a les seves iniciatives per a la protecció de migrants i refugiats, la promoció de vies segures i ordenades de migració i l'enfortiment de la governança migratòria global. De la mateixa manera, desplega la seva activitat en altres instàncies multilaterals, com ara elFòrum Mundial per a la Migració i el Desenvolupament (GFMD, per les sigles en anglès), que contribueix al diàleg internacional sobre polítiques migratòries sostenibles i inclusives. A través d'aquests espais, Espanya reafirma el compromís amb una governança migratòria eficaç i amb la promoció de solucions sostenibles coordinades a nivell global.
En el pla bilateral, Espanya col·labora amb les autoritats dels països d'origen i de trànsit, tant iberoamericans com dels situats a les rutes migratòries de l'Atlàntic i del Mediterrani occidental, dins d’un marc de diàleg ampli basat en l'interès mutu. Ofereix suport tècnic i duu a terme un esforç sostingut de capacitació institucional, sempre des d'un enfocament de ruta centrat en la prevenció i la lluita contra la migració irregular i de creació de vies legals, ordenades i segures per a la mobilitat laboral.
Unió Europea
Els diàlegs regionals migratoris de la Unió Europea amb tercers Estats constitueixen instruments valuosos per abordar el fenomen migratori amb enfocament de ruta. Entre ells, destaquen:
- El procés de Rabat(cofundat per Espanya el 2006).
- El procés de Khartum(2014).
Tots dos establerts com a plataformes de diàleg migratori interregional entre la UE i els seus Estats membres, els països socis africans i la CEDEAO. A la darrera Conferència Ministerial del Procés de Rabat, celebrada al nostre país el desembre de 2022, es van aprovar la Declaració Ministerial i el Pla d'Acció de Cadis, que estableixen un full de ruta per avançar en els objectius esmentats.
Els dos processos s'harmonitzen a la Cimera de La Valletta de 2015, on s'adopta un Pla d'Acció Conjunt que inclou cinc pilars per a una gestió integral de la migració:
- Beneficis de la migració per al desenvolupament.
- Lluita contra les causes profundes de la migració.
- Migració legal i mobilitat.
- Protecció i asil.
- Lluita contra la migració irregular, el tràfic de migrants i el tràfic d'éssers humans.
En el marc d'aquests processos, així com en els de Praga i Budapest, s'hi desenvolupen nombroses reunions temàtiques, tallers d'experts i trobades sobre millors pràctiques en gestió migratòria.
Espanya col·labora igualment, en el marc de la Unió Europea, amb institucions clau en l’àmbit migratori, com Frontex(l'Agència Europea de la Guàrdia de Fronteres i Costes, creada el 2004, i l’AAUE (Agència d'Asil de la Unió Europea), creada el 2010.
La Unió Europea va aprovar una Agenda Europea per a la Migració el 2015 i, durant la Presidència espanyola de la UE, el segon semestre del 2023 es va aconseguir l'acord polític per al Pacte Europeu de Migració i Asil, adoptat el maig del 2024. El Pacte estableix noves normes i procediments comuns per assegurar fluxos migratoris regulars, ordenats i segurs sobre la base d'un equilibri entre solidaritat i responsabilitat. El juny del 2024 va començar un procés d'implementació que conclourà dos anys més tard.
Participants al sisè Diàleg Euroafricà sobre Migració i Desenvolupament, celebrat a Cadis i presidit pel ministre Albares, i acompanyat pel ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska. EFE