Des de la seva adhesió a la Comunitat Econòmica Europea el 1986, Espanya ha tingut un paper clau en la construcció del projecte europeu. Al llarg de les darreres quatre dècades, ha participat activament en la formulació de polítiques comunitàries, la consolidació de l'euro i l'ampliació de la Unió Europea (UE). Aquest article aborda l'evolució d'Espanya dins de la UE, les seves contribucions principals i els desafiaments a què s’enfronta en el context actual.
Història d'Espanya a la Unió Europea
Espanya va sol·licitar oficialment el seu ingrés a la Comunitat Econòmica Europea (CEE) el 26 de juliol de 1977, impulsada pel procés democràtic. Vuit anys després, el 12 de juny de 1985, va signar el Tractat d'Adhesió juntament amb Portugal, i es va convertir en membre ple l’1 de gener de 1986.
A partir d'aquell moment, Espanya ha estat un actor clau en la consolidació del projecte europeu. Poden destacar-se les fites següents:
- 1989: Integració de la pessetaal Mecanisme de Tipus de Canvi del Sistema Monetari Europeu.
- 1991: Signatura de l’Acord de Schengen, eliminant progressivament els controls fronterers.
- 1992: Signatura del Tractat de Maastricht, que va establir la Unió Europea i va posar les bases de l'euro.
- 1995: Acord a Madrid sobre la denominació de la moneda comuna: l'euro.
- 2002: Introducció de l’euroa la societat civil.
Espanya ha estat un país actiu en la negociació i el desenvolupament de tractats fonamentals:
- Tractat d'Amsterdam(1997): Va ampliar les competències de la UE en justícia i interior.
- Tractat de Niça(2001): Va reformar el sistema de votació al Consell de la UE.
- Tractat de Lisboa(2009): Va modernitzar l'estructura de la UE i va reforçar la seva capacitat d'acció global.
El ministre Albares es reuneix a Madrid amb l'alta representant de la Unió per a Assumptes Exteriors i Política de Seguretat, Kaja Kallas. MAUC
Quins són els àmbits clau de la nostra participació?
Espanya ha contribuït al desenvolupament de les principals polítiques comunitàries, incloses:
- Política Agrària Comuna (PAC) i Política Pesquera Comuna (PPC).
- Mercat Interior, Energia i Transport.
- Política Industrial, Educativa i Social.
En els darrers anys, Espanya ha impulsat la reorientació d'aquestes polítiques per abordar els reptes del segle XXI, com ara:
- Transició ecològica justa i economia sostenible.
- Política social forta i igualtat de gènere.
- Digitalització segura i accessible per a tothom.
- Innovació i competitivitat industrial a la UE.
Unió Econòmica i Monetària (UEM)
La Unió Econòmica i Monetària (UEM) busca reforçar l'estabilitat financera de la zona euro a través d'una política monetària comuna amb el Banc Central Europeu, normes fiscals per a disciplina pressupostària i coordinació de polítiques econòmiques entre Estats membres.
El 2012 es va crear el Mecanisme Europeu d'Estabilitat (MEDE) per donar suport financer als països amb dificultats econòmiques.
Unió Bancària i de Mercats de Capitals
Per enfortir la UEM, s'han desenvolupat dos pilars clau:
- La Unió Bancària (UB): Supervisió única del sistema bancari europeu.
- La Unió de Mercats de Capitals (UMC): Facilita l'accés a finançament diversificat per a empreses.
El 2023, la UE va proposar la creació de l'euro digital, una moneda digital complementària a l'efectiu.
Política de cohesió europea i Espanya
La política de cohesió representa gairebé un terç del pressupost de la UE i té com a objectiu reduir les desigualtats econòmiques i socials.
Espanya és el tercer principal beneficiari, amb 35.562 milions d'euros assignats en el període 2021-2027 a través de:
- Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER): equilibri territorial i econòmic.
- Fons Social Europeu Plus (FSE+): inversió en ocupació i educació.
- Fons de Cohesió: infraestructures i medi ambient.
- Fons de Transició Justa: suport a regions afectades per la transició climàtica.
Presidència espanyola del Consell de la UE (juliol-desembre 2023)
Quines van ser les nostres prioritats i els nostres èxits?
Durant el mandat, Espanya va establir quatre eixos clau:
- Reindustrialització i autonomia estratègica de la UE.
- Transició ecològica i sostenibilitat.
- Justícia social i econòmica.
- Enfortiment de la unitat europea.
Entre les fites assolides, destaquen:
- Acords clau: Llei de matèries primeres crítiques, Reforma del mercat elèctric, Reglament d'intel·ligència artificial.
- Pacte de Migració i Asil: Eliminació de controls fronterers a Schengen per a Romania i Bulgària.
- Avanços al Pacte Verd Europeu: Llei de restauració de la natura, Directiva d’eficiència energètica.
- Protecció social: Estratègia de cures, Targeta europea de discapacitat.
El ministre Albares amb l'alta representant a l'entrada de la «reunió Gymnich», la trobada informal de ministres d'Afers Exteriors dels Estats membres de la Unió Europea. EFE
Ampliació i relacions exteriors de la UE
Espanya ha impulsat l'ampliació de la UE, com demostra la Declaració de Granada (2023), que va definir l'ampliació com una inversió estratègica en seguretat i prosperitat.
- Negociacions d'adhesió amb Ucraïna i Moldàvia.
- Impuls a la integració dels Balcans Occidentals.
Relacions internacionals i autonomia estratègica
Espanya ha defensat l'autonomia estratègica oberta de la UE, promovent acords amb:
- Amèrica Llatina i el Carib (Cimera UE-CELAC 2023).
- Àfrica, el Carib i el Pacífic (Acord de Samoa, 2024).
- Noves aliances comercials amb Xile i Nova Zelanda.