L'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN) té el seu origen en la signatura del Tractat de Washington de 1949, pel qual dotze països de banda i banda de l'Atlàntic es van comprometre a defensar-se mútuament en cas d'agressió contra qualsevol d'ells.
Objectius de l'organització
L'OTAN persegueix garantir la llibertat i la seguretat dels seus membres a través de mitjans polítics i militars. Tal com disposa l’article 5 del Tractat de Washington, «les parts convenen que un atac armat contra una o diverses d’elles, ocorregut a Europa o a Amèrica del Nord, es considerarà com un atac dirigit contra totes elles (…)».
Es tracta del principi de defensa col·lectiva, que ha estat invocat tan sols una vegada a la història de l'Organització, en resposta als atemptats terroristes de l'11 de setembre del 2001 als Estats Units.
Composició i membres
Podrà ingressar a l’organització (article 10 del Tractat de Washington), qualsevol altre estat europeu que estigui en condicions de:
- Afavorir el desenvolupament dels principis del present Tractat.
- Contribuir a la seguretat de la regió de l'Atlàntic Nord.
El neerlandès Mark Rutte és l'actual secretari general de l'organització.
Actualment, l’organització està formada per 32 Estats membres (dotze països fundadors: Estats Units, Canadà, Bèlgica, Dinamarca, França, Holanda, Islàndia, Itàlia, Luxemburg, Noruega, el Regne Unit i Portugal); Grècia i Turquia, que s’hi van incorporar el 1952; la República Federal d’Alemanya, el 1955; Espanya, el 1982; Hongria, Polònia i la República Txeca, el 1999; Romania, Bulgària, Eslovènia, Eslovàquia, Estònia, Letònia i Lituània, el 2004; Albània i Croàcia, el 2009; Montenegro, el 2017; Macedònia del Nord, el 2020; Finlàndia, el 2023; i Suècia, el 2024.
D'altra banda, l'organització duu a terme vincles de cooperació en diversos àmbits: Consell d'Associació Euroatlàntic (CAEA); Diàleg Mediterrani (MD); Iniciativa de Cooperació d'Istanbul (ICI); i amb «socis arreu del món» («Partners across the globe»).
El ministre Albares participa a la reunió de ministres d'Afers Exteriors de l'Aliança Atlàntica els dies 3 i 4 d'abril de 2025 a Brussel·les. MAUC
Com hi participa Espanya?
Espanya es va convertir en el 16è membre de l'OTAN el 30 de maig del 1982 i es va incorporar a l'estructura militar integrada el 1999.
Espanya ha estat sempre un aliat fiable, segur i compromès amb l'Aliança Atlàntica i treballa al Consell Atlàntic per assegurar que els nostres interessos siguin tinguts en compte, amb una atenció particular en els socis del flanc sud.
Aquest compromís d'Espanya amb l'Aliança va tenir un reconeixement especial amb la celebració a Espanya de la Cimera de l'OTAN de l'any 2022, a Madrid, coincidint amb el 40è aniversari del nostre ingrés a l'organització, que va culminar en l'adopció del Pla d'acció per al flanc sud a la cimera de Washington al juliol 2024, i la posterior designació del diplomàtic espanyol, Javier Colomina, com a representant del secretari general per al Veïnatge Sud.
A Espanya tenen la seu el Centre d'Operacions Aèries Combinades (CAOC) de Torrejón de Ardoz, que controla l'espai aeri del sud d'Europa; el Centre d'Excel·lència contra Artefactes Explosius Improvisats, situat a Hoyo de Manzanares (Madrid), i el Quarter General Terrestre d'Alta Disponibilitat a Bétera (València), que compta amb un Estat Major internacional i està habilitat per complir el seu paper com a Quarter General de Cos de Desplegament Ràpid de l'Aliança Atlàntica. Espanya posa aquest quarter general a disposició de l'OTAN amb caràcter permanent. Cal destacar la contribució que Espanya fa al Sistema de Defensa contra Míssils Balístics de l'OTAN, allotjant a la Base Naval de Rota sis destructors AEGIS nord-americans.
En el marc de l'actual desplegament de l'OTAN, Espanya participa a les flotes stand-by de l'Aliança i té una presència destacada al flanc est:
- L'exèrcit espanyol participa a Eslovàquia en la missió Presència Avançada (terra) amb el seu contingent més nombrós, ocupant el primer lloc entre un total de sis països.
- Espanya té a Romania (DESPLEGAMENT-F-E) el seu segon desplegament militar més nombrós.
- Espanya participa al battleGroup a Letònia en la missió Presència Avançada (terra).
- L'exèrcit espanyol també està desplegat a Estònia i a Letònia.
- A Turquia, Espanya participa en la defensa del territori amb el desplegament d'una bateria antiaèria Patriot.
- Fora del territori europeu, hi ha desplegades tropes a l'Iraq (Espanya participa en activitats d'entrenament i creació de capacitats de les Forces Armades iraquianes) i al Mediterrani i l’Atlàntic (Espanya participa en l'operació marítima de seguretat Sea Guardian).
Reunió de ministres d'Afers Exteriors de l'Aliança Atlàntica amb Mark Rutte com a secretari general de l'Aliança. MAUC
Veïnatge Sud
Al llarg de la història de l'OTAN, s'han forjat diverses associacions i partenariats amb països fronterers de l'organització, però va ser a la Cimera de Vilnius del 2023 quan es va decidir reforçar aquests compromisos amb els països del flanc sud i així treballar junts per fer front a les amenaces, desafiaments i oportunitats a la regió.
A la Cimera de Washington del 2024, es llança el Pla d'acció per al veïnatge sud, que proposa unes bases concretes per fer front als desafiaments a la regió mitjançant un enfocament més estratègic i orientat als resultats.
Per assegurar la implementació de les prioritats reflectides al pla d'acció, els països aliats proposen el nomenament d'un representant especial del secretari general per al Veïnatge Sud. El juliol del 2024, el secretari general de l'OTAN nomena el diplomàtic espanyol Javier Colomina com el seu representant especial per al Veïnatge Sud.
Documentació relacionada